Notícies

El Ple ha validat aquest matí el Decret llei 11/2025, que concedeix un tercer suplement de crèdit de 468 milions d'euros als pressupostos prorrogats de la Generalitat, amb 68 vots a favor (PSC-Units, ERC i Comuns), 30 en contra (PPC, Vox, CUP-DT i AC) i 33 abstencions (Junts).

La cambra també ha donat via lliure perquè continuï la tramitació parlamentària del Projecte de llei de l'economia social i solidària i ha aprovat crear, a petició dels Comuns i la CUP-DT, una comissió d'estudi per a la garantia del dret a l'habitatge, amb 71 vots a favor (PSC-Units, ERC, Comuns i CUP-DT) i 61 en contra (Junts, PPC, Vox i AC).

Per contra, el Ple ha rebutjat aquesta tarda crear una altra comissió d'estudi sobre l'evolució econòmica de Catalunya i les perspectives de futur, amb 47 vots a favor (Junts i PPC) i 82 en contra (PSC-Units, ERC, Vox, Comuns, CUP i AC).

El ple ha començat avui amb la sessió de control al Govern, en què la conferència de presidents autonòmics de divendres i la Llei d'amnistia han centrat les preguntes al president de la Generalitat, Salvador Illa.

Nou suplement de crèdit
La consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, ha presentat el decret llei, que incrementa en 467.985.613,60 euros el pressupost prorrogat, quantitat que, sumada als dos decrets llei de suplement de crèdit aprovats en anteriors sessions plenàries, comporta una injecció de crèdit al pressupost del 2023 de fins a gairebé 4.000 milions d'euros.

La consellera ha recordat que aquest tercer suplement s'ha acordat amb ERC i els Comuns, i ha assegurat que, responent als acords d'investidura, "s'està intentant posar l'accent en les prioritats que compartim". Així, ha explicat que dels 468 milions 80 es destinaran a despeses de personal, mentre que la resta de l'increment serà per reforçar el sistema educatiu, garantir l'equitat, impulsar la política lingüística, millorar l'atenció de la salut, millorar la capacitat financera dels ens locals i atendre mesures en els àmbits universitari o de l'esport.

Un cop validat el decret, el Ple ha votat si la cambra l'havia de tramitar com a projecte de llei, petició que ha estat rebutjada, amb els únics vots a favor de Vox, l'abstenció del PPC i els vots contraris de la resta de grups parlamentaris.

En el debat hi han intervingut Jordi Munell (Junts), Albert Salvadó (ERC), Hugo Manchón (PPC), Joan Garriga (Vox), David Cid (Comuns), Laia Estrada (CUP-DT), Sílvia Orriols (AC) i Jordi Riba (PSC-Units).

Projecte de llei de l'economia social i solidària
El Ple també ha acordat que continuï la tramitació parlamentària en ponència i comissió del Projecte de llei de l'economia social i solidària, ja que ha rebutjat l'esmena a la totalitat que hi havia presentat Vox, amb 11 vots a favor (Vox), 119 en contra (PSC-Units, Junts, ERC, PPC, Comuns i CUP-DT) i 2 abstencions (AC).

El conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, que ha presentat el projecte, ha assegurat que, "per la seva transcendència i caràcter transversal", el projecte és una proposta de "llei de país" per "col·locar l'economia social al lloc que li correspon", a fi que "esdevingui una pota fonamental de la nostra economia". El conseller ha destacat que es tracta d'una "llei pionera", que té "ple suport del sector", que està dissenyada per "establir un marc jurídic sòlid per anar cap a un model basat en la pluralitat i la democràcia i centrat en les persones" i que busca el "reconeixement formal i social" de totes les entitats que representen l'economia social a Catalunya perquè aquestes entitats "puguin continuar vertebrant" aquest tipus d'economia.

El projecte defineix els trets propis que permeten identificar les entitats d'economia social i solidària i estableix els mecanismes per al reconeixement, la representació, el creixement, la promoció i la consolidació d'aquestes entitats. Així mateix, la iniciativa crea i regula el Consell Català de l'Economia Social com a òrgan consultiu, i finalment preveu, entre altres qüestions, l'obligació de les administracions catalanes de promoure i impulsar de forma coordinada l'economia social i que aquesta economia sigui prioritzada en la compra de béns i serveis, sempre que sigui possible i respectant els principis de la contractació pública.

En el debat hi han intervingut María Elisa García (Vox), per defensar l'esmena a la totalitat del seu grup, i Noemí Nieto (Junts), Jordi Albert (ERC), Míriam Casanova (PPC), Luís Mijoler (Comuns), Dani Cornellà (CUP-DT), Sílvia Orriols (AC) i Jordi Riba (PSC-Units), per posicionar-se sobre la iniciativa.

El debat l'han seguit des de l'hemicicle representants de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social, de la Confederació de Cooperatives de Catalunya i de diverses xarxes i entitats d'economia solidària.

Comissió d'estudi sobre l'habitatge
Abans de la pausa del migdia, el Ple també ha aprovat la creació de la Comissió d'Estudi per a la Garantia del Dret a l'Habitatge. La proposta de creació de la comissió, presentada pels Comuns i la CUP-DT, incorpora tres esmenes d'ERC.

En nom dels grups proposants, Susanna Segovia (Comuns) ha defensat que la comissió permetrà fer una "aportació constructiva a la situació d'emergència habitacional" i "escoltar moltes veus expertes" que podran oferir també una "perspectiva internacional", a partir del coneixement de mesures que s'han pres en altres països, i buscar vies perquè la inversió pública en habitatge "no acabi en el mercat privat".

Maria Pilar Castillejo (CUP-DT) ha demanat que en els treballs de la comissió no es posi "al mateix nivell les persones que han de lliurar cada mes la meitat del seu sou" per pagar les despeses relacionades amb l'habitatge que "qui s'aprofita que el dret a l'habitatge no està garantit".

La comissió estarà formada per un diputat de cada grup parlamentari, però els que tinguin un representant a la mesa de l'òrgan en podran designar un altre. Els treballs tindran una vigència d'un any, tot i que aquest termini es podria prorrogar, i la comissió haurà de redactar un informe final.

En el debat també hi han intervingut Ester Capella (ERC), Glòria Freixa (Junts), Pau Ferran (PPC), Júlia Calvet (PPC), Sílvia Orriols (AC) i Eva Candela (PSC-Units).

Sessió de control
La conferència de presidents autonòmics de divendres i la Llei d'amnistia han marcat la sessió de control al president de la Generalitat. Així, el president ha respost les preguntes d'Albert Batet (Junts), sobre la negociació del model de finançament; David Cid (Comuns), sobre la necessitat de prioritzar les polítiques d'habitatge en la conferència de presidents; Josep Maria Lladó (ERC), sobre l'aplicació de la Llei d'amnistia; Ignacio Garriga (Vox), sobre els efectes de la Llei d'amnistia, i Laia Estrada (CUP-DT), sobre l'amnistia i els càntics a favor de la independència al Palau de la Música Catalana. El president també ha respost les preguntes de Ferran Pedret (PSC-Units), sobre el seu recent viatge al Japó i Corea i l'estratègia del Govern a l'Àsia; Alejandro Fernández (PPC), sobre les dades de multireincidència delictiva durant el 2024, i Sílvia Orriols (AC), sobre l'alertador que va denunciar la situació a la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència.

D'altra banda, els consellers han respost les preguntes dels grups sobre el finançament del transport públic, les polítiques de seguretat (ERC), el desplegament del Pla d'enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca a Catalunya, la campanya de la renda del 2024 de l'Agència Tributària de Catalunya, els nous jutjats penals per lluitar contra la multireincidència (PSC-Units), el compliment de l'ordenació territorial, la inseguretat (PPC), la situació de Televisió de Catalunya (Vox), el compliment de l'acord d'investidura pel que fa als tram trens (Comuns), el sistema d'avaluació de l'alumnat, la política exterior, el patrimoni cultural (Junts) i la vulneració dels drets lingüístics (CUP-DT).

Rebutjada la creació d'una comissió d'estudi sobre l'economia
El ple s'ha reprès a la tarda amb el debat i la votació de la proposta de Junts per crear una comissió d'estudi sobre l'evolució econòmica de Catalunya i les perspectives de futur, que ha estat rebutjada.

Joan Canadell (Junts) ha presentat la proposta, que tenia per objectiu "fer una anàlisi profunda de la situació econòmica de Catalunya" amb aportacions, ha explicat el diputat, d'"experts analistes econòmics que ens mostrin quines oportunitats i reptes tenim com a país".

En el debat hi han intervingut Lluïsa Llop (ERC), Àngels Esteller (PPC), Joan Garriga (Vox), David Cid (Comuns), Dani Cornellà (CUP-DT), Sílvia Orriols (AC) i Guillem Sánchez (PSC-Units).

Membres dels consells socials de les universitats
En la sessió d'aquesta tarda el Ple també ha designat per assentiment Carles Agustí i Carles Mur representants del Parlament en els consells socials de les universitats de Girona i de Barcelona respectivament.

Interpel·lacions
Finalment, aquesta tarda la cambra ha fet les primeres interpel·lacions de l'ordre del dia, sobre les polítiques de l'àmbit del treball (Junts), la competitivitat dels sectors productius (PPC), l'estratègia de turisme (Comuns), el suport a la discapacitat en l'Administració de la Generalitat (PPC), les novetats i l'estratègia de la campanya forestal del 2025 (PSC-Units) i la gestió de menors estrangers no acompanyats i la seva incidència en matèria de seguretat (Vox). La interpel·lació del PSC-Units sobre l'accés a la cultura al món rural, que també s'havia de fer aquesta tarda, ha estat ajornada.

Demà al matí la cambra farà les tres darreres interpel·lacions, sobre la protecció del patrimoni cultural (ERC), el patrimoni cultural (Junts) i el trasllat del Campus Educatiu La Laboral, de Tarragona (ERC).

Finalment, el Ple debatrà i votarà nou mocions.

Morts a la Mediterrània
El president, Josep Rull, en compliment de la Moció 111/XII, ha obert la sessió plenària comunicant al Ple que, segons les dades oficials de l'Organització Internacional de les Migracions, 647 persones han mort o desaparegut aquest any a la Mediterrània.